L'Administració Pública
Més que una organització, és una Persona Jurídica que serveix amb objectivitat els interessos generals.
Punt Clau: Art. 103 CE
"L'Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació."
Personalitat Jurídica Única
L'Administració és un subjecte de dret. Això li permet ser titular de drets i obligacions, signar contractes i ser demandada davant els tribunals.
Pluralitat d'Administracions
No hi ha "una" sola Administració. L'Estat autonòmic genera un ecosistema complex:
Govern vs Administració
El Govern dirigeix la política i l'Administració (funció política). L'Administració executa i gestiona amb neutralitat (funció administrativa).
Interès General, Burocràcia i Gestió
Interès general és el concepte jurídic indeterminat motor de l'existència de l'Administració. Model Weberià (jerarquia, neutralitat, oposicions) vs New Public Management (eficiència, objectius, gestió empresarial).
Equilibri entre Potestats i Garanties
L'Administració gaudeix de potestats exorbitants (com la d'imperi o sancionadora) per poder protegir l'interès general, però aquestes estan limitades per un sistema de garanties (recursos, control judicial per l'Art. 106 CE, procediment administratiu).
El Sistema de Fonts
L'Administració no només aplica el dret, sinó que és l'únic poder que també en crea (Reglaments).
Jerarquia Normativa
Art. 9.3 CE: Seguretat Jurídica i Jerarquia
Principi de Primacia
El Dret de la Unió Europea preval sobre el dret intern dels estats membres. Si hi ha conflicte, el jutge ha d'inaplicar la norma nacional (Principi d'Eficàcia Directa).
Reserva de Llei
Determinades matèries (Drets Fonamentals, Sancions, Tributs) només poden ser regulades per Llei. El reglament només pot ser "executiu" (ajudar a la llei), mai independent.
Congelació de Rang
Quan una llei regula una matèria que no era reserva de llei, aquesta matèria queda "congelada" i només podra ser modificada per una altra llei posterior.
Principis Generals
No són només idees, són fonts supletòries (Legalitat, Confiança Legítima, Bona Fe, Proporcionalitat).
La Potestat Reglamentària
El reglament és la norma pròpia de l'Administració. Cal distingir-lo bé de l'acte administratiu.
Reglament
Norma- Generalitat: Destinatari abstracte (col·lectivitat).
- Vocació de permanència: No s'esgota amb el seu ús, s'integra a l'ordenament.
- Inderogabilitat: No es pot derogar per a un cas concret (Art. 37 LPAC).
Acte Administratiu
Aplicació- Concreció: Destinatari identificat o grup tancat.
- Consumpció: S'esgota un cop s'executa (ex: una multa).
- Impugnació: Diferent règim de recursos.
Tipologia de Reglaments
Executius (Secundum Legem)
Desenvolupen una llei prèvia. Requereixen dictamen preceptiu del Consell d'Estat o òrgan consultiu.
Independents (Praeter Legem)
Regulen matèries que NO són reserva de llei. Solen referir-se a l'organització interna de l'Administració.
De Necessitat (Contra Legem)
Excepcionals. Poden suspendre vigència de lleis en situacions d'emergència (ex: Catàstrofes, Epidèmies).
El "Soft Law": Instruccions i Circulars (Art. 6 LRJSP)
No són reglaments perquè no innoven l'ordenament jurídic extern. Són ordres dels superiors als subordinats per unificar criteris.
Atenció: L'incompliment d'una instrucció no invalida l'acte per si mateix, però genera responsabilitat disciplinària del funcionari.
Tipus d'Activitat Administrativa
Limitació / Policia
Restringeix l'esfera jurídica (llibertats o drets) per motius de
seguretat o interès general.
Exemple: Llicències o autoritzacions.
Foment
Estimula aquelles activitats dels particulars que satisfan
necessitats públiques sense utilitzar coacció.
Exemple: Subvencions.
Servei Públic (Prestacional)
Assumeix la titularitat d'una activitat per prestar-la directa o
indirectament als ciutadans.
Exemple: Salut o educació.
Sancionadora
Capacitat de castigar les infraccions de l'ordenament. Ha de
respectar els principis de legalitat i tipicitat.
Clau: Principi de
Tipicitat.
L'Acte Administratiu
Segons l'article 34 de la Llei 39/2015, és tota declaració de voluntat, judici, coneixement o desig realitzada per una Administració en exercici d'una potestat administrativa.
Anatomia de l'Acte
- Subjectius (Òrgan competent)
- Objectius (Contingut lícit)
- Formals (Procediment i forma)
Eficàcia i Presumpció
L'acte existeix des que es dicta, però la seva eficàcia sol quedar demorada fins que es produeix la notificació o publicació (Sense notificació, l'acte és vàlid però no produeix efectes, Art. 40 LPAC).
Es presumeixen vàlids i produeixen efectes des que es dicten.
L'Administració pot obligar al seu compliment sense anar al jutge.
Deure d'explicar les raons de fet i de dret de la decisió (Art. 35 LPAC).
El Semàfor de la Validesa
Nul·litat de ple dret (Art. 47)
Vicis gravíssims. No es poden esmenar. Efectes "Ex Tunc" (des de l'inici).
- • Lesionen drets fonamentals.
- • Dictats per òrgan manifestament incompetent.
- • Contingut impossible o il·lícit.
- I per als Reglaments: qualsevol que vulneri la Constitució, lleis o reglaments superiors (Art 47.2 LPAC).
Anul·labilitat (Art. 48)
Qualsevol altra infracció de l'ordenament. Es poden convalidar. Efectes "Ex Nunc".
- • Defecte de forma que produeixi indefensió.
- • Actuacions fora de termini si la naturalesa del termini és essencial.
Control i Revisió
Com es controla l'Administració? Revisió dels seus actes i impugnació de reglaments.
Revisió d'Actes EN Via Administrativa
L'Administració elimina els seus propis actes sense necessitat que ningú ho demani si són Nuls de ple dret. Requereix dictamen favorable de l'òrgan consultiu (Consell d'Estat).
L'Administració pot revocar actes de gravamen o desfavorables (com una sanció) sempre que no sigui contrari a l'interès general o al principi d'igualtat.
Recurs d'Alçada
S'interposa davant l'òrgan superior jeràrquic. Obre la via judicial.
Recurs de Reposició
Potestatiu. Davant el mateix òrgan que va dictar l'acte.
Control de Reglaments (i Vies Judicials)
Impugnació de Reglaments (Via Judicial)
- Directa: Atacar el reglament sencer davant la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa.
- Indirecta: Atacar un acte concret que aplica un reglament il·legal. Si l'acte cau perquè el reglament és nul, el jutge pot plantejar la "Qüestió d'il·legalitat" per esborrar també el reglament per complet de l'ordenament.
Control Judicial Genèric (Art. 106 CE)
Els Tribunals (Jurisdicció contenciosa-administrativa) controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa, així com el seu sotmetiment a les finalitats que la justifiquen.
Control de Consultius Previ (Reglaments)
Els reglaments executius (que desenvolupen o expliquen lleis prèvies sense contradir-les) han de passar preceptivament pel Consell d'Estat o equivalents autonòmics abans d'aprovar-se. Aquest dictamen vigila prèviament que l'Administració no s'extralimiti del que diu la Llei Parlamentària superior.
Estructura de la Hisenda Pública
Una anàlisi detallada dels ingressos, despeses i el marc normatiu que regula l'activitat financera de l'Estat i les Administracions.
1. Marc Normatiu Fonamental
Principis Constitucionals
- Art. 31: Contribució segons capacitat econòmica, progressivitat i igualtat.
- Art. 133: Potestat tributària de l'Estat i les CCAA.
- Art. 156 i 157: Autonomia financera de les Comunitats Autònomes.
Normativa de Referència
- LOFCA (LO 8/1980): Regula el finançament autonòmic.
- Llei 47/2003 (LGP): Llei General Pressupostària (Gestió de despesa).
- Llei 8/1989: Taxes i Preus Públics.
2. Ingressos Públics
Ingressos Tributaris
Impostos
No hi ha contraprestació directa.
- Directes: IRPF, Societats (graven la renda/patrimoni).
- Indirectes: IVA, ITP (graven el consum/transaccions).
Taxes
Servei obligatori o monopoli.
Exemple: Taxa d'escombraries, renovació DNI.
Contribucions Especials
Benefici derivat d'una obra pública (ex: pavimentació d'un carrer).
Ingressos No Tributaris
Preus Públics
Voluntari i en competència privada.
Exemple: Entrada a un poliesportiu municipal o a un museu.
Deute Públic
Préstecs que l'Estat rep (Lletres del Tresor, Bons) i que ha de retornar amb interessos.
Patrimonials
Rendes derivades dels béns propietat de l'Estat (dividends d'empreses públiques, lloguers).
Finançament Territorial
Règim Comú vs. Foral
El finançament de les CCAA depèn de tributs cedits, propis i transferències de l'Estat (Fons de Garantia).
Transferències
Aportacions del pressupost de l'Estat cap a CCAA o Ens Locals.
3. La Despesa Pública
Classificació segons la LGPOrgànica
"Qui gasta?"
Divideix la despesa per ministeris, òrgans constitucionals o ens públics.
Funcional / Programes
"Per a què es gasta?"
Agrupa les despeses segons l'objectiu: Sanitat, Educació, Defensa, Justícia.
Econòmica
"En què es gasta?"
Diferencia entre despesa corrent (sous), transferències o inversions reals.
4. El Cicle Pressupostari
Elaboració (Govern)
El Ministeri d'Hisenda recull les necessitats i el Consell de Ministres aprova el projecte de llei abans de l'1 d'octubre.
Aprovació (Corts Generals)
Debat d'esmenes a la totalitat i aprovació definitiva al Congrés i Senat.
Execució
L'administració gestiona els crèdits aprovats. Fases: Autorització, Disposició, Reconeixement de l'obligació i Pagament.
Control
Verificació de la legalitat i l'eficiència a càrrec de la IGAE (Intern) i del Tribunal de Comptes (Extern).
Aquesta guia resumeix els punts clau de l'estructura hisendística. Consulteu la normativa consolidada per a detalls tècnics.
Garanties jurisdiccionals (Dret Administratiu II)
Desenvolupament de l'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu (LJCA 29/1998): evolució, funció, àmbit, òrgans, parts, procediments, mesures cautelars, recursos i execució.
1) Ordre Jurisdiccional Contenciós-Administratiu
La jurisdicció contenciosa-administrativa és l'instrument central per sotmetre l'Administració al Dret i garantir la tutela judicial efectiva davant l'activitat administrativa.
Evolució històrica
- Sistema francès de jurisdicció retinguda i control especialitzat de l'Administració.
- Llei Santamaría de Paredes (1888).
- Llei de 1956: ampliació i modernització del control judicial.
- LJCA 29/1998: configuració del model vigent.
Funció constitucional
- Control de legalitat de la potestat reglamentària i de l'actuació administrativa (art. 106 CE).
- Tutela judicial efectiva: accés, resolució motivada i execució (art. 24 CE).
- Integració en el marc general del Poder Judicial amb especialització contenciosa.
2) Àmbit de la jurisdicció
Àmbit subjectiu
- Administracions públiques estatals, autonòmiques i locals.
- Entitats de dret públic vinculades o dependents quan actuen en l'àmbit administratiu.
- Activitat administrativa d'òrgans constitucionals fora de la funció estrictament política o parlamentària.
Àmbit objectiu
- Actes administratius definitius i tràmits qualificats.
- Disposicions generals (control de reglaments).
- Inactivitat administrativa i actuacions materials en via de fet.
- Control de decrets legislatius quan excedeixen delegació (ultra vires).
3) Òrgans i competències
La competència es distribueix per matèria, territori, instància i òrgan emissor de l'acte.
| Òrgan | Funció típica | Idea clau |
|---|---|---|
| Jutjats del Contenciós-Administratiu | Primera instància en gran part d'actes administratius territorials/institucionals. | Òrgan base del contenciós. |
| Jutjats Centrals del Contenciós-Administratiu | Assumptes d'òrgans centrals de l'Administració de l'Estat. | Rellevància estatal. |
| TSJ | Competències autonòmiques i resolució de recursos segons LJCA. | Peça clau territorial. |
| Audiència Nacional | Matèries d'especial transcendència estatal. | Òrgan centralitzat. |
| Tribunal Suprem | Recurs de cassació i coherència interpretativa. | Funció nomofilàctica. |
4) Les parts en el procés
Capacitat processal
Poden ser part persones físiques, jurídiques i, quan la norma ho admet, col·lectius amb interès processal reconegut.
Legitimació
- Activa: dret subjectiu o interès legítim.
- Passiva: administració autora i, si escau, codemandats.
- Acció pública en sectors on la llei específica la prevegi.
Postulació
Règim general de representació i defensa amb advocat i, segons supòsit processal, procurador, amb excepcions legals.
5) Procediments
Ordinari
Via general per impugnació d'actes, disposicions, inactivitat i via de fet quan no procedeix un procediment especial.
Abreujat
Tramitació simplificada i més concentrada, orientada a litigis de menor quantia i matèries específiques.
Especials
- Protecció reforçada de drets fonamentals.
- Qüestió d'il·legalitat de disposicions generals.
- Garantia de la unitat de mercat.
6) Mesures cautelars
Objectiu: assegurar l'efectivitat de la sentència i evitar que el temps del procés frustri la tutela.
Suspensió de l'acte
Paralitza efectes quan hi ha risc de danys difícilment reparables o pèrdua de finalitat del recurs.
Mesures positives
Ordres provisionals de fer per evitar perjudicis irreversibles, amb control estricte de proporcionalitat.
Cautelaríssimes
Adopció urgent inaudita parte quan l'espera faria perdre la finalitat cautelar.
7) Recursos contra resolucions judicials
Reconsideració davant el mateix òrgan.
Revisió per òrgan superior en segona instància.
Unificació interpretativa amb interès cassacional objectiu.
Control de decisions sobre admissió/denegació de recursos.
8) Execució de sentències
La tutela judicial efectiva inclou el dret a l'execució real del que ha resolt el tribunal.
Potestat d'execució
- Direcció judicial del compliment.
- Evitar execucions aparents o merament formals.
- Compliment en els seus propis termes.
Tècniques de garantia
- Resposta davant impossibilitat material o legal.
- Extensió d'efectes quan la llei ho permet.
- Multes coercitives i eventual responsabilitat per incompliment.